He mandado este mensaje de denuncia al programa El Món de RAC1. Roza el larguero de mi criterio para no escribir cosas sin una relación directa con mi vida profesional… pero como me pasa cada día para venir al trabajo, lo publico.

Bon dia a tots,

us escric per a explicar-vos la meva odissea particular amb la RENFE. Ja fa alguns mesos em vaig posar a publicar a Twitter el nombre de persones que es colaven a l’estació de Mataró mentres jo esperava el tren. Era tan aberrant i descarat que feia riure i tot.

Alguna vegada hi havia algún vigilant, però quan vigilava la valla de l’andana, li saltaven per les màquines. Quan vigilava les màquines, li entraven per la valla de l’andana.

Fa unes setmanes va apareixer als mitjans el fet que la gent es cola al metro. La resposta va ser que durant uns deu dies hi ha haver reforços tan a Mataró com a Sants. Una meravella. Era divertit sentir els renecs de la gent que es volia colar, veia els vigilants i es feia enrere. Hi havia unes cuasses per sortir… Clar, tothom havia de passar el bitllet i les coses s’alentien.

Abans d’aquest canvi, jo vaig començar a aturar a la gent que es volia colar darrera meu, aprofitant que jo passava per la barrera. “Cola’t amb algú altre”, els dic. La presència dels membres de seguretat va fer que durant uns dies no hagués de ser jo qui vetllés perquè la gent no es colés, però un cop ha passat la remor mediàtica, els vigilants a Mataró ja no són dos sinó un. De vegades hi ha un home gran al que ja li he hagut de dir que es desperti i surti de darrera d’una columna perquè la gent es cola davant dels seus nassos.

“Un dia et fotran una cleca” em diuen quan explico que em rebenta que la gent aprofiti que jo sí que pago religiosament els 80 euros cada mes i que els faig fer enrere.

I ahir va passar. No vaig rebre una cleca, però el noi al què vaig aturar em va venir a buscar fora de l’estació i em va preguntar perquè l’havia aturat. Li vaig explicar la meva posició i a la meva pregunta de què en pensava ell em va respondre que hauriem de fer un grup al Facebook i organitzar jornades de desobediència. “Gràcies per explicar-m’ho”, li vaig dir. I després d’encaixar-li la mà me’n vaig anar a casa.

Però un dia rebré una cleca de debò perquè la RENFE no fa bé la seva feina. Només de pensar-ho penso que si m’han de trencar la cara per defensar els seus interessos m’haurien de pagar, almenys, l’import del meu bitllet.

Moltes gràcies per permetre’ns desforgar-nos… ja que sembla que si RENFE s’ha quedat les infraestructures i la Generalitat els trens… ningú s’ha fet càrrec de l’atenció al client.

Una abraçada i bon dia al Món.

A ver si puedo ir a hacer mi trabajo y no hacer el de otros.